Com vam parlar de Mazinger Z a l'anterior programa, aquí teniu la nova pregunta, absurda com totes les que fem en el programa... El dia que fem preguntes intel·ligents ja no ens direm "El Radiocassette". La pregunta és:
A QUI CONVERTIRÍEU EN ROBOT I QUÈ LI FARÍEU o A QUÈ L'OBLIGARÍEU?
Absurda, oi? Doncs apa, participeu... està en joc un nou fuet i un nou xoriço... que al final al Mercadona ens acabarà patrocinant... jeje
martes, 15 de septiembre de 2009
domingo, 6 de septiembre de 2009
Hem tornat... i tornen les nostres preguntes... i el fuet i el xoriço
La nostra temporada d'estiu s'ha allargat i ara fem "El radiocassette" tota la temporada, dissabtes i diumenges per la tarda. L'horari d'emissió dependrà dels esports... però ja us anirem informant via facebook. Per cert, recordeu que tenim grup (El radiocassette a Mataró Ràdio).
En el programa de dissabte dia 05-09-09 en Balú va parlar-vos sobre els polígrafs i en Pere i ell van plantejar la pregunta següent, que volem que ens aneu contestant:
Quina pregunta faríeu en el polígraf i a qui (pot ser famós o algú de la vostra família o algun amic)? Podeu explicar-nos el perquè.
Ens veiem la setmana que ve i molta sort al concurs!!!
En el programa de dissabte dia 05-09-09 en Balú va parlar-vos sobre els polígrafs i en Pere i ell van plantejar la pregunta següent, que volem que ens aneu contestant:
Quina pregunta faríeu en el polígraf i a qui (pot ser famós o algú de la vostra família o algun amic)? Podeu explicar-nos el perquè.
Ens veiem la setmana que ve i molta sort al concurs!!!
lunes, 31 de agosto de 2009
domingo, 30 de agosto de 2009
domingo, 23 de agosto de 2009
L'última pregunta per guanyar un fuet i un xoriço
Ahir, dia 22 vam llençar l'última pregunta a l'aire: Quina és la cosa més friki que heu fet a la vida? Expliqueu-nos-la i podreu guanyar un fuet i un xoriço. Vinga que és l'última. No ens podeu fallar!!!!
També ens podeu fer arribar les vostres respostes al mail del programa:
el.radiocassette@gmail.com
També ens podeu fer arribar les vostres respostes al mail del programa:
el.radiocassette@gmail.com
miércoles, 19 de agosto de 2009
domingo, 9 de agosto de 2009
Monòleg sobre "Los trotamúsicos" 08-08-09- Programa El radiocassette de Mataró Ràdio
Aquest és el monòleg que va fer en Balú el dia 8 d'agost sobre "Los trotamúsicos". En Pere no li va deixar acabar, pobre nano, però bueno...
Una de las sèries que més em va emocionar van ser Los trotamúsicos, que era una sèrie basada en el conte dels germans Grimm “Los músicos de Bremen”, que va provocar que a casa meva ma mare li comprés al meu germà la bateria que va ser ràpidament reemplaçada per una flauta dolça.
Aquesta era una sèrie en la qual 4 animals, un gall, un gos, un gat i un burro es feien amics i muntaven un grup de músics que es deien “Los trotamúsicos”, que dius per què es diu “trotamúsicos” sinó hi ha cap cavall, vamos, que es podien haver anomenat “Los abuelos tienen un plan” i no hagués passat res...
Els valors que suposadament ens havien d’ensenyar aquesta sèrie era de la solidaritat, el respecte per la natura i la amistat, perquè si us fixeu, aquests eren personatge que tot el dia estaven junts, de fet no tenien cap mena d’intimitat, no hi havia cap moment en què el gos pogués dir “Oye, Coki, que me pica el rabo, me lo voy a rascar”. A més, eren personatges que no pixaven ni cagaven, no veies el gat aixcant-se la poteta ni al burro fotent una cagarada enorme.
A més, se suposa que aquests 4 havien de protegir el bosc i la ciutat de Bremen, que dius “Pa qué está la policía cuando te puede proteger un burro atontao” De fet, els atracaments, els assassinats i els accidents a Bremen estan a l’ordre del dia, clar, veus als micos dirigint el tràfic, els porcs a les torres de control, l’alcalde és un koala, rotllo Jumanji...
PERSONATGES
KOKI: Es deia així perquè el guionista va tenir un moment d’inspiració i va dir Kikiriki” i d’aquí va derivar en Koki. Era el gall xulo. Lo de xulo era veritat perquè vivia a una granja que era “Corral de día, puti de noche”, perquè les gallines començaven a posar-se a sobre d’uns altres ous”, i ell era el xulo, clar, el veies de festa tota la nit, posaven la bola de discoteca al galliner i anava dient “Bueno, tú, Mari Puri, te vas con el cerdo ese” (i lo del porc era literal) i clar, es pillaven unes tortes que qualsevol l’aixeca per cantar. I l’amo va dir, ah, sí, chato, pues voy a hacer contigo un caldo de pollo o unas alitas e pollo que ni los chinos de al lado.
CANÇÓ DE KOKI- “Vamos, chicas, y polluelos, todos a bailar, la noche ha llegado, lo vamos a festejar, quién sabe compañeras lo que pasará mañana, cuando el amo gruñón la puerta abra y gritando diga “Cuántos huevos hay?”. Vamos chicas y polluelos, todos a bailar, la noche ha llegado lo vamos a festejar. Coki, coki, coki, eres el rey del corral, coki, coki, coki, vamos a bailar (todas las noches fiesta en el corral)”
Era el guitarrista del grup i el tiu portav una gruitarra elèctrica, però considerant que el tiu mesurava 40 centímetres, segur que es va comprar la guitarra del Chikilicuatre. A més, considerant que la sèrie és de mitjans del segle XX, jo no sé si hi havia ja guitarres elèctriques.
LUPO- Amb aques nom només podia ser o un llop o un lladre italià o una malaltia de House o un gos. Era 1 gos blanc amb les orelles negres que ens feien pensar en els perro-flautes i que ens feia recordar que aquí a Espany som més del gos d’Scottex. Es va escapar del seu amo perquè cometia explotació animal fent-lo ballar per aconseguir diners, i el tiu es va rebel•lar, que a veure, si ets un gos i el teu amo demana diners o tens 2 opcions o donar pena treient la llengua o fent algun malabarisme o ballant, però no no, aquest gos deia “Es que yo soy muy señoritingo y yo soy más de tocar la trompeta, que a sobre era d’or i van guanyar a un concurs amb els del grup. A veure, que l’amo es gastava els diners en beure, que tampoc cal, però bueno. Recordem que aquesta sèrie no voli fomentar la beguda.
TONTO- Era un ase amb un nom que té ventatges (perquè si et dius Pere Vicenç et poden dir al cole “Pere Vicenç, me la tocas del revés”, però en canvi, si et dius Tonto, què t’han de dir? “tonto... eh” no hi ha una rima guarra (a no ser que diguis “tonto, contigo me lo monto”) (però no, perquè ja l’has insultat una vegada i ja no fa gràcia.
Aquest animal feia honor al seu nom, va escapar de la seva mestressa perquè li feia portar massa càrrega, no et fot, i què s’espera aquest també? Que el portin en carro? Va dir “Ay, es que me ha entrado el lumbago” Amb aquests animals, en Pere i jo ja ens haguéssim fet unes costelletes d’ase o un morro d’ase i s’acabava la història. Home. “Ay es que pesa mucho”. Però al final el tiu va escapar-se. L’instrument que tocava era la bateria, que de fet no el tocava, l’aporreava, perquè a la sinto inicial es veu com toca la bateria simplemente movent les potes i amb la pota dreta aporreava el plateret i el tambor a la vegada. Això ho podeu veure a l’opening (i quan dic opening no vull dir “Uy, me voy a estudiar inglés a Opening”)
BURLÓN- El personatge que a mi més m’agradava. El gat vago, perquè aquest se’l va trobar els altres 3 a una casa exercint de gat, és a dir, fotent el vago (fixeu-vos Garfield, Isidoro (Berenguer)). Doncs Burlón va dir “Uy, yo escaparme, pa qué, aquí me escondo de los ladrones y ya está.” Burlón es deia així perquè era un catxondo i es passava el dia fent acudits tontos que només em farien riure a mi, que fins i tot els altres, li deien “Oye, Burlón, cállate ya y deja de aprenderte los chistes del Arguiñano.
Aquest personatge toca el saxofon, instrument que va aprendre a tocar estava a la casa amb un curs CCC a distànci de “Cómo aprender a tocar el saxofon si no tiene nad más que hacer”. Va decidir fer-lo a distància perquè era molt vago i no volia sortir de casa. Aquest gat s’emprenya amb facilitat, però normal, estàs tan tranquil a casa i et venen 3 tius desafinant i t’emprenya.
ELS DOLENTS-
Atenció, es deien Chef, Bestia i Tapón. Farem ara una enquesta. Per què el Chef es deia Chef? Perquè havia comprat la Chef-o-matic, que és aquella màquina on fiques el conill viu i et surt ja directament un conejo al ajillo pa chuparse los dedos...
CHEF- Doncs no era chef, o almenys no tenim aquesta informació, era el líder del grup dels dolents, anava amb una bici amb la roda de davant més gran que la roda de darrera, que dius, cómprate un patinete que irás más cómodo, portava una trompetilla d’aquestes que té ma àvia quan no sent, vestia de blanc (potser per això li deien Chef, que li podien haver dit Doctor, Carnicero o maestro de yoga i també colava). Porta unes ulleres negres de sol, fins i tot quan és de nit (que això fa ràbia.
BESTIA- Per què es deia “Bestia”? Perquè era dòcil i sensible? Doncs no, perquè amb aquest nom estàs destinat a ser un animal. Té la mateixa barba durant tota la sèrie, que dius afeitatela, so guarro. A més, es passa tot el dia jalant. A mi em recorda una mica el Pere, però en elegant, perquè el Bestia portava anava de traje-chaqueta verda. Va amb bici.
TAPON- Per què Tapón es deia Tapón? Perquè cagava molt i s’havia de posar un tap al cul per no cagar tant? Nooooo. És un tiu que és molt baixet i com ja no hi havia bicis va haver d’agafar el 1r gos que es van trobar pel carrer, que parla, que dius, bueno, si un gallo toca la guitarra, que un perro hable... no pasa nada. I es deia Atila.
Una de las sèries que més em va emocionar van ser Los trotamúsicos, que era una sèrie basada en el conte dels germans Grimm “Los músicos de Bremen”, que va provocar que a casa meva ma mare li comprés al meu germà la bateria que va ser ràpidament reemplaçada per una flauta dolça.
Aquesta era una sèrie en la qual 4 animals, un gall, un gos, un gat i un burro es feien amics i muntaven un grup de músics que es deien “Los trotamúsicos”, que dius per què es diu “trotamúsicos” sinó hi ha cap cavall, vamos, que es podien haver anomenat “Los abuelos tienen un plan” i no hagués passat res...
Els valors que suposadament ens havien d’ensenyar aquesta sèrie era de la solidaritat, el respecte per la natura i la amistat, perquè si us fixeu, aquests eren personatge que tot el dia estaven junts, de fet no tenien cap mena d’intimitat, no hi havia cap moment en què el gos pogués dir “Oye, Coki, que me pica el rabo, me lo voy a rascar”. A més, eren personatges que no pixaven ni cagaven, no veies el gat aixcant-se la poteta ni al burro fotent una cagarada enorme.
A més, se suposa que aquests 4 havien de protegir el bosc i la ciutat de Bremen, que dius “Pa qué está la policía cuando te puede proteger un burro atontao” De fet, els atracaments, els assassinats i els accidents a Bremen estan a l’ordre del dia, clar, veus als micos dirigint el tràfic, els porcs a les torres de control, l’alcalde és un koala, rotllo Jumanji...
PERSONATGES
KOKI: Es deia així perquè el guionista va tenir un moment d’inspiració i va dir Kikiriki” i d’aquí va derivar en Koki. Era el gall xulo. Lo de xulo era veritat perquè vivia a una granja que era “Corral de día, puti de noche”, perquè les gallines començaven a posar-se a sobre d’uns altres ous”, i ell era el xulo, clar, el veies de festa tota la nit, posaven la bola de discoteca al galliner i anava dient “Bueno, tú, Mari Puri, te vas con el cerdo ese” (i lo del porc era literal) i clar, es pillaven unes tortes que qualsevol l’aixeca per cantar. I l’amo va dir, ah, sí, chato, pues voy a hacer contigo un caldo de pollo o unas alitas e pollo que ni los chinos de al lado.
CANÇÓ DE KOKI- “Vamos, chicas, y polluelos, todos a bailar, la noche ha llegado, lo vamos a festejar, quién sabe compañeras lo que pasará mañana, cuando el amo gruñón la puerta abra y gritando diga “Cuántos huevos hay?”. Vamos chicas y polluelos, todos a bailar, la noche ha llegado lo vamos a festejar. Coki, coki, coki, eres el rey del corral, coki, coki, coki, vamos a bailar (todas las noches fiesta en el corral)”
Era el guitarrista del grup i el tiu portav una gruitarra elèctrica, però considerant que el tiu mesurava 40 centímetres, segur que es va comprar la guitarra del Chikilicuatre. A més, considerant que la sèrie és de mitjans del segle XX, jo no sé si hi havia ja guitarres elèctriques.
LUPO- Amb aques nom només podia ser o un llop o un lladre italià o una malaltia de House o un gos. Era 1 gos blanc amb les orelles negres que ens feien pensar en els perro-flautes i que ens feia recordar que aquí a Espany som més del gos d’Scottex. Es va escapar del seu amo perquè cometia explotació animal fent-lo ballar per aconseguir diners, i el tiu es va rebel•lar, que a veure, si ets un gos i el teu amo demana diners o tens 2 opcions o donar pena treient la llengua o fent algun malabarisme o ballant, però no no, aquest gos deia “Es que yo soy muy señoritingo y yo soy más de tocar la trompeta, que a sobre era d’or i van guanyar a un concurs amb els del grup. A veure, que l’amo es gastava els diners en beure, que tampoc cal, però bueno. Recordem que aquesta sèrie no voli fomentar la beguda.
TONTO- Era un ase amb un nom que té ventatges (perquè si et dius Pere Vicenç et poden dir al cole “Pere Vicenç, me la tocas del revés”, però en canvi, si et dius Tonto, què t’han de dir? “tonto... eh” no hi ha una rima guarra (a no ser que diguis “tonto, contigo me lo monto”) (però no, perquè ja l’has insultat una vegada i ja no fa gràcia.
Aquest animal feia honor al seu nom, va escapar de la seva mestressa perquè li feia portar massa càrrega, no et fot, i què s’espera aquest també? Que el portin en carro? Va dir “Ay, es que me ha entrado el lumbago” Amb aquests animals, en Pere i jo ja ens haguéssim fet unes costelletes d’ase o un morro d’ase i s’acabava la història. Home. “Ay es que pesa mucho”. Però al final el tiu va escapar-se. L’instrument que tocava era la bateria, que de fet no el tocava, l’aporreava, perquè a la sinto inicial es veu com toca la bateria simplemente movent les potes i amb la pota dreta aporreava el plateret i el tambor a la vegada. Això ho podeu veure a l’opening (i quan dic opening no vull dir “Uy, me voy a estudiar inglés a Opening”)
BURLÓN- El personatge que a mi més m’agradava. El gat vago, perquè aquest se’l va trobar els altres 3 a una casa exercint de gat, és a dir, fotent el vago (fixeu-vos Garfield, Isidoro (Berenguer)). Doncs Burlón va dir “Uy, yo escaparme, pa qué, aquí me escondo de los ladrones y ya está.” Burlón es deia així perquè era un catxondo i es passava el dia fent acudits tontos que només em farien riure a mi, que fins i tot els altres, li deien “Oye, Burlón, cállate ya y deja de aprenderte los chistes del Arguiñano.
Aquest personatge toca el saxofon, instrument que va aprendre a tocar estava a la casa amb un curs CCC a distànci de “Cómo aprender a tocar el saxofon si no tiene nad más que hacer”. Va decidir fer-lo a distància perquè era molt vago i no volia sortir de casa. Aquest gat s’emprenya amb facilitat, però normal, estàs tan tranquil a casa i et venen 3 tius desafinant i t’emprenya.
ELS DOLENTS-
Atenció, es deien Chef, Bestia i Tapón. Farem ara una enquesta. Per què el Chef es deia Chef? Perquè havia comprat la Chef-o-matic, que és aquella màquina on fiques el conill viu i et surt ja directament un conejo al ajillo pa chuparse los dedos...
CHEF- Doncs no era chef, o almenys no tenim aquesta informació, era el líder del grup dels dolents, anava amb una bici amb la roda de davant més gran que la roda de darrera, que dius, cómprate un patinete que irás más cómodo, portava una trompetilla d’aquestes que té ma àvia quan no sent, vestia de blanc (potser per això li deien Chef, que li podien haver dit Doctor, Carnicero o maestro de yoga i també colava). Porta unes ulleres negres de sol, fins i tot quan és de nit (que això fa ràbia.
BESTIA- Per què es deia “Bestia”? Perquè era dòcil i sensible? Doncs no, perquè amb aquest nom estàs destinat a ser un animal. Té la mateixa barba durant tota la sèrie, que dius afeitatela, so guarro. A més, es passa tot el dia jalant. A mi em recorda una mica el Pere, però en elegant, perquè el Bestia portava anava de traje-chaqueta verda. Va amb bici.
TAPON- Per què Tapón es deia Tapón? Perquè cagava molt i s’havia de posar un tap al cul per no cagar tant? Nooooo. És un tiu que és molt baixet i com ja no hi havia bicis va haver d’agafar el 1r gos que es van trobar pel carrer, que parla, que dius, bueno, si un gallo toca la guitarra, que un perro hable... no pasa nada. I es deia Atila.
sábado, 8 de agosto de 2009
Vídeos de Los trotamúsicos
En Balú (que és un pesat i un traidor per dir-li que m'he fet fan de la Virginia) m'ha dit que us pengi aquests dos vídeos i que m'enviarà el monòleg per penjar-lo. Apa!!
Així entraven els quatre músics de Bremen...
I aquí cantava el xulo de la sèrie, el Koki, i lo de xulo és, segons en Balú, perquè en realitat allò era "Corral de día, puti de noche" No sé, què penseu?
Així entraven els quatre músics de Bremen...
I aquí cantava el xulo de la sèrie, el Koki, i lo de xulo és, segons en Balú, perquè en realitat allò era "Corral de día, puti de noche" No sé, què penseu?
domingo, 2 de agosto de 2009
sábado, 1 de agosto de 2009
Concurs del fuet i el xoriço: Quin és la pitjor pel·lícula que heu vist i per què?
Seguim amb els nostres concursos frikis. La pregunta d'aquesta setmana és: Quina és la pitjor pel·lícula que heu vist mai? Per què és la pitjor pel·lícula? Ja sabeu que podeu guanyar un fuet i un xoriço!!! És el millor premi que podeu rebre...
Feu els vostres comentaris en aquest blog. Gràcies!!!!
Feu els vostres comentaris en aquest blog. Gràcies!!!!
viernes, 31 de julio de 2009
La sintonia de "Los Fruittis"
M'ha dit en Balú que aquesta setmana us parlarà de Los Fruittis, aquí us deixo amb la sintonia.
Trailer de "Los surfistas nazis deben morir"
El sicari d'en Balú, l'Alejandrín, m'ha demant que us pengi el trailer de la película que us comentarà. Jo crec que és una frikada, bueno, com tot el que fan aquests dos, jo, com no, em quedaré a l'estudi tècnic sense fer res i contemplant-me.
sábado, 25 de julio de 2009
Concurs del fuet i el xoriço: Quin és el millor personatge de Bola de Drac?
Ens ha sorgit una pregunta als membres del programa: Quin és el millor personatge del programa? Ens heu de dir el nom i el motiu. Us fan més gràcia els personatges bons, els dolents, els sortits, els frikis, els androides, quins? La setmana que ve llegirem les vostres respostes i decidirem qui s'emporta el fuet i el xoriço.
Ens ho podeu posar com a comentari o fer-nos arribar les vostres repostes a l'adreça del programa:
el.radiocassette@gmail.com
MOLTA SORT!!!
Ens ho podeu posar com a comentari o fer-nos arribar les vostres repostes a l'adreça del programa:
el.radiocassette@gmail.com
MOLTA SORT!!!
martes, 14 de julio de 2009
jueves, 9 de julio de 2009
La sèrie d'aquest dissabte: HEIDI
Us deixem amb la sèrie que comentarem aquest dissabte. No us ho podeu perdre!!!!
domingo, 5 de julio de 2009
sábado, 4 de julio de 2009
Qui va inventar el facebook?
Aquesta és la pregunta que llencem a l'aire aquesta setmana? La resposta més original s'endurà un altre fuet i un altre xoriço, tiramos la casa por la ventana. Dissabte que ve desvetllarem qui ha estat el guanyador. Podeu posar les vostres respostes com a comentaris i/o enviar-nos un mail amb les vostres dades i el vostre telèfon a el.radiocassette@gmail.com. A participar!!!
viernes, 3 de julio de 2009
La herencia de tia Ágata
Demà, a les reflexions d'en Balú, us parlarà sobre aquest mític joc "La herencia de tía Ágata"
martes, 30 de junio de 2009
Ens entrevisten!!!!!
Divendres a les 11 del matí ens entrevisten al programa "Viu la vida dia a dia". Ja sabeu, no us ho perdeu. Sintonitzeu "Mataró Ràdio" al 89.3 de la FM i qui estigui una mica lluny www.mataroradio.cat.
Això comença!!!
Això comença!!!
domingo, 28 de junio de 2009
Ens falten 5 dies per començar
Sóc el nou tècnic de la ràdio. El meu nom és Juan Palomo i els pringats d'en Pere i en Balú m'han dit que m'encarregui del blog del programa. I per a fer boca i com som uns frikis, us deixem amb un monòleg d'andreu buenafuente sobre les consoles...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)